La inclusió a la formació professional arriba als tribunals

Una jutgessa de Castelló dicta mesures cautelars perquè un jove de 21 anys amb autisme pugui matricular-se en un cicle formatiu d'hostaleria. El cas està a l'espera de sentència.

Pablo Gutiérrez
 
 

L’Aleix, a casa seva

Aleix té 21 anys. Estudiava en un centre d’educació especial. Aquest curs volia començar un cicle professional d’Hostaleria. Però el Nadal de l’any passat la comissió d’escolarització va informar la família que no complia els requisits necessaris per seguir els seus estudis. Hauria de deixar el centre.

L’alternativa que els van oferir, segons Ana Solsona, mare d’Aleix, va ser anar un centre de dia en el qual compartiria temps i espai amb joves d’entre 18 i 20, a més d’altres persones d’uns 50. Totes elles amb algun tipus de discapacitat.

Juan Rodríguez Zapatero és l’advocat que està portant el cas. Aclareix que en l’informe presentat per la comissió d’escolarització s’adduïa, entre altres qüestions, que l’Aleix no era capaç de lliurar la sol·licitud o que no coneixia els continguts del cicle al qual s’anava a matricular. Per l’advocat, aquests raonaments són una vulneració dels drets fonamentals, “essencialment l’article 14, el dret a la igualtat en relació amb l’article 27 de la Constitució, és a dir, accedir i mantenir-se en el sistema educatiu en condicions d’igualtat”.

El desembre passat, la jutgessa del cas, a l’espera de dictar sentència, va dictaminar mesures cautelars per les quals l’Aleix tornarà a classe en els propers dies.

Amb aquest cas, Juan Rodríguez entén que s’obre una porta important en relació a l’educació inclusiva per diferents raons. La principal és que es ratificaria que el dret a l’educació inclusiva descrit en la Convenció de Drets de les persones amb Discapacitat es refereix a totes les persones i a totes les etapes educatives, siguin o no obligatòries. És per tant rellevant el fet que l’Aleix tingui 21 anys i estigui a les portes de cursar una FP bàsica de segona oportunitat.

A això se suma la sentència del Tribunal Suprem del passat 14 de desembre en la qual, segons Rodríguez, s’estableix el contingut del dret a l’educació inclusiva amb caràcter general “amb una frase que em sembla important i que resumeix tot: les administracions educatives estan obligades a justificar que han esgotat els esforços per a la integració educativa”. És a dir, explica l’advocat, “no val qualsevol informe, sinó que han d’haver-se posat tots els mitjans de tot ordre: personals, materials, de programació, d’adaptacions per procurar l’objectiu d’inclusió educativa”.

L’Aleix no va poder començar el curs amb normalitat i fins ara, una vegada dictades les mesures cautelars, no podia incorporar-se al curs en un centre de segona oportunitat. “Ha estat un procés llarg i penós, des del minut zero”, sosté Ana Solsona.

LAleix és un jove amb autisme verbal, descriu l’Ana, que gràcies a la insistència de tots dos progenitors per la seva escolarització en centres ordinaris, així com per un intens treball d’estimulació sostingut en el temps, fa una vida el més autònoma i independent possible. Va a la piscina, fa teatre o surt a discoteques amb un grup de joves (acompanyats per monitors), a més de fer encàrrecs o anar al centre educatiu ell sol.

Quan l’hivern passat els van anunciar que hauria de deixar el centre d’educació especial en el qual portava tres anys matriculat i hauria d’anar a un centre de dia, ella i Juan Antonio Vicente, pare d’Aleix, ho van visitar. Allà el seu fill, així com altres companys que també van ser avisats del seu canvi de centre, havien de passar el temps, segons descriu l’Ana, únicament amb persones amb discapacitat de diferent tipus, sense atenció educativa o formativa específica.

Des del punt de vista de la família, un dels majors problemes és precisament que amb aquesta proposta s’esvaïen les alternatives perquè l’Aleix continués la seva formació i aconseguís una qualificació suficient perquè en el futur pogués tenir accés al mercat laboral i d’aquesta manera, una vida el més autònoma possible. Per als seus pares és fonamental que el jove pugui fer alguna cosa que el satisfaci, la qual cosa passa per estar amb altres nois i noies a l’aula, a més de poder realitzar una tasca, un treball.

El jove necessitarà suport al llarg del curs, però segons Ana, van poder parlar amb alguns docents del cicle que es van mostrar molt receptius davant l’arribada d’Aleix a l’aula. “Estem contents” assegura Ana, encara que falta la sentència i sempre pot haver-hi un recurs per part de la Conselleria.

“Ho hem passat realment malament, sobretot aquest any”, en referència a 2017. Sobretot, explica, perquè van acceptar treure l’Aleix de l’institut en el qual estava per anar a un centre d’educació especial perquè pogués seguir formant-se amb la FP que fa un any els van dir que no podria cursar.

Aleix va començar la seva escolarització en un centre públic ordinari i dos dies a la setmana anava a un centre especialitzat de Castelló. Encara que va repetir un parell de cursos va aconseguir l’ESO. En aquest moment, els van dir que haurien de passar a un centre d’educació especial.

Ana i Juan Antonio van fer tot el possible perquè això no fos així i el seu fill pogués seguir escolaritzat en un centre ordinari. Segons explica l’Ana, aleshores la Conselleria els va assegurar que si trobaven un centre disposat a agafar al seu fill, no posarien problemes. Així va ser, el van trobar i l’Administració va muntar un aula CIL i va posar els suports necessaris.

Malgrat aquesta solució, l’Ana entén que no es produeix una autèntica inclusió ja que l’alumnat no comparteix tots els espais, a part que fa falta formació específica perquè el professorat pugui treballar amb joves amb autisme.

Per ella, la clau està en què aquestes noies i nois comparteixin l’espai amb la resta de companys, a més de que tinguin recursos, suports i adaptacions suficients (com l’ús de pictogrames per comunicar-se, per exemple). Ella creu que d’aquesta “normalització”, d’aquesta socialització, és on més aprenen nois com el seu fill.

En qualsevol cas, de l’aula CIL van passar al centre d’educació especial en el qual hauria de continuar la seva formació de caràcter més professional per poder tenir alguna oportunitat en el futur. És el centre al qual gràcies a les mesures cautelars ara podrà reincorporar-se.

Aquest reportatge va ser publicat originalment a El Diario de la Educación

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*