Reaccions al tancament de Filologia Romànica: “No hi haurà possibilitat de fabricar més ‘Martins de Riquer'”

La manca d'estudiants fa que la UB opti per tancar una carrera històrica. Estudiants i professors comenten les implicacions d'aquesta mesura. "La societat catalana no necessita molts medievalistes, però igualment necessita medievalistes", assegura una professora.

João França
 
 
 

Martí de Riquer. / CC by-sa Xavier Caballé (Flickr)

Martí de Riquer. / CC by-sa Xavier Caballé (Flickr)

Els estudiants de Filologia Romànica a la UB han sabut fa pocs dies que a partir del curs vinent ja no podran accedir nous estudiants a la seva carrera. “És un grau que des de fa quatre o cinc anys ha tingut una baixada molt considerable d’estudiants”, explica Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica i Qualitat.

Atribueix el tancament a un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya que insta a tancar els graus que tinguin menys de 40 estudiants durant tres anys consecutius. “Hi havia una excepció per aquests graus de filologia que rebaixava el mínim a 20, però la demanda d’aquest grau era massa baixa”, assegura. Els seus defensors no ho neguen. “Jo només tinc dos companys de classe”, admet Marcel Fernández, estudiant de tercer curs. Tot i això, no troben que el tancament estigui justificat.

“És bastant trist, és l’inici de la fi, realment”, lamenta Glòria Sabaté, professora associada al departament de Filologia Romànica.”Tot va començar quan van eliminar la paraula filologia de moltes titulacions perquè filologia no ven, i quan parlem de la universitat pública en aquests termes econòmics tenim un problema”, assegura la professora. “És clar que la filologia romànica no ven i són pocs alumnes, però és que la societat catalana no necessita molts medievalistes, però igualment necessita medievalistes”, insisteix.

“Amb el tancament d’aquests estudis no hi haurà possibilitat de fabricar més Martins de Riquer“, afirma Sabaté. El nom del filòleg i medievalista i el fet que morís el passat setembre és recurrent en les converses sobre aquesta decisió. “Amb quina cara farà un homenatge a Martí de Riquer, el senyor rector Dídac Ramírez?”, es pregunta Fernández.

Josep Catà, llicenciat en Filologia Romànica, assegura que “es va convertir en grau gairebé només perquè Martí de Riquer ho va exigir, ja que els mateixos dubtes que ara l’han fet tancar, també hi eren llavors”. Els estudiants i antics estudiants coincideixen en que el tancament es veia venir, però sí que es mostren sorpresos per la forma. “M’ha sorprès que desaparegui de cop, sense amagar per res la destrossa que estan fent, i és lleig que els estudiants se n’assabentin per una notícia a la web”, critica el llicenciat Adrià Oltra.

Menys llengües

La UB és referent internacional en la matèria i oferia l’última carrera de Filologia Romànica de l’Estat. Només a Salamanca existeixen uns estudis similars –de Llengues, Literatures i Cultures Romàniques–, però tenen un caràcter més ampli i una oferta de llengües molt més reduïda que els de la UB.

“La Filologia Romànica donava una base molt àmplia d’estudis a partir de la qual es podia concretar cap a l’estudi de llengües o literatures que sense aquesta gran estructura de filologia romànica no seria tan fácil d’estudiar (com el gallec o el romanès)”, explica Catà. “És increïble que una llengua com l’italià, que té tradició i sempre s’ha estudiat, ja no es pugui estudiar a Barcelona”, rebla Oltra.

I la qüestió de la llengua afecta més estudis, com els graus de Lingüística i Llengües i Literatures Modernes, en els quals es redueix l’optativitat. Aquests estudis oferien itineraris específics d’àrab, català, gallec, grec, hebreu, italià, llatí, polonès i portuguès que deixaran d’oferir-se el curs vinent. Els estudiants podran combinar únicament l’alemany, l’anglès, l’espanyol, el francès i el rus. Els altres idiomes passaran a ser optatives, però això vol dir que els estudiants s’hi podran dedicar menys.

“Aquesta carrera de llengües i literatures modernes tindrà molt menys sentit”, assegura Carles Gallifa, estudiant d’aquest grau. “Qui vulgui fer francès i italià, per exemple, que és un itinerari molt comú, ja no podrà fer les dues assignatures en italià per semestre que feia ara”, lamenta.

“L’oferta es concentra en molt poques llengües, que a més a més són llengües imperials totes”, apunta Pere Comellas, professor d’estudis portuguesos. “Estem convertint la filologia en una mena d’escola d’idiomes moderns, amb una priorització molt clara d’uns determinats idiomes que tenen un valor econòmic important”, lamenta la professora Sabaté.

El vicerector Rosselló explica que “des de la Facultat de Filologia s’està replantejant tots els seus estudis i tota l’oferta que es fa en els estudis de filologia romànica es podrà integrar en altres estudis de cara al curs 2015-2016”, però professors i estudiants creuen que convertir les assignatures en optatives a la llarga implicarà la seva desaparició.

 La fallida de les romàniques

“La part de romàniques de la nostra universitat sempre ha estat importantíssima pel que fa a la recerca, i el grup de recerca evidentment es mantindrà, no hem de barrejar les dues coses”, apunta el vicerector. Però tot i l’èxit en la producció de coneixement sobre la matèria, el descens en el número d’estudiants és flagrant.

Per Glòria Sabaté, és un problema que afecta a les filologies en general, “perquè no se’ls hi veu un rendiment econòmic”, i en especial a la romànica perquè és poc coneguda pels estudiants que ingressen a la universitat. Tot i això, remarca que el baix nivell de matriculació no implica que els professors de la matèria estiguin de braços creuats. “Estem fent totes les assignatures que ens toquen i més, perquè el que fem nosaltres també interessa a estudiants d’altres graus”, explica.

Carles Gallifa coincideix amb Sabaté sobre el desconeixement d’aquests estudis. Assegura que, tot i entendre l’argument de la manca d’estudiants en el cas d’altres estudis, li sap més greu que tanqui la Filologia Romànica que si tanqués el seu grau, el de Llengües i Literatures Modernes. “Crec que és una de les carreres més interessants que s’estudien a la UB”, declara. I per què no hi va optar? “Perquè sabia anglès i vaig pensar que tindria més sortida, però sobretot perquè quan no ho coneixes no sona atractiu, quan en realitat és molt interessant i al final tindria un currículum similar”, respon.

El professor Pere Comellas apunta, a més, a un problema en l’estructura dels estudis. “Hi ha poca optativitat i això perjudica sempre les opcions minoritàries, perquè poden tenir molt interès, però la gent té una perspectiva de professionalització i li veu poques sortides laborals”, apunta. En canvi, defensa un model més obert “que li donaria més vida”. “Podries tenir un grau en filologia anglesa o hispànica però amb una bona formació en portuguès o italià”, afirma.

Catà coincideix en que “era un ensenyament bastant estancat, i crec que s’hagués pogut solucionar si convertint-lo en grau s’hagués obert més i hi hagués hagut més oferta d’optatives d’altres ensenyaments”, considera. “La facultat de filologia s’ha anat convertint a poc a poc en una escola d’idiomes, i per exemple el grau de llengües i literatures modernes li va treure alumnat”, afegeix.

El que es perd

“No pot ser que persones que no són docents tallin el bacallà, què saben aquests polítics de la literatura medieval? Com saben si el Grial és important? Ara es ven molt la novel·la històrica, que el que fa és recuperar temes de la literatura medieval. Hauríem de fer un esforç, si ens deixessin, per reciclar-nos, però no ens han deixat”, lamenta Glòria Sabaté.

“El rerefons sempre és el mateix, que les humanitats no són rendibles econòmicament a curt plaç, però jo crec que les humanitats sí que tenen una utilitat, tant com la medicina”, afirma Marcel Fernández. “El problema és la mercantilització de la universitat, perquè la pública ha de fer el que no fa la privada, i hi ha coses que s’han d’ensenyar a algú, encara que siguin 10”, afegeix.

“A romàniques hi havia tota una vessant que era la part mediavalística que es perd directament, no hi ha cap carrera que ho faci en profunditat, i això et dóna una altra visió del món”, assegura Adrià Oltra. “Realment estudien una part molt important de la nostra cultura”, insisteix Gallifa. Catà conclou que “és una pena perquè són uns estudis que podrien estar molt bé, perquè fan de plataforma per concretar més tard altres temes”.

I què passarà amb els que ensenyen tot això? “Encara no sabem com ens afectarà al professorat. El departament està negociant perquè tots els professors ens quedem, però els que no som funcionaris tenim molts números per anar al carrer”, explica Sabaté.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*