Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Aquells que no recorden el passat, estan condemnats a repetir-lo”, afirmava el filòsof George Santanya. El context actual, amb l’auge d’idees contràries a la democràcia, convida a preguntar-nos fins a quin punt hem sabut recordar i, sobretot, explicar aquell passat, especialment entre els més joves.
En el 50è aniversari de la caiguda del règim, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de com el franquisme desperta l’atenció entre l’alumnat. Una idea que també sustenta un estudi de la revista Clío: “El franquisme i, més significativament, la Guerra Civil, són temes que susciten l’interès de l’alumnat”. L’últim baròmetre del CIS, però, revela que més d’un 20% dels joves entre els 18 i els 24 anys fa una valoració positiva de la dictadura. Entre els nois, el suport és encara més elevat. Què ha fet que l’alumnat enalteixi aquests idearis? Com se’ls ha explicat el passat perquè entenguin així el present?
El relat sobre el franquisme continua obert, disputat i, sobretot, vulnerable a la desinformació, amb les plataformes digitals com a principal altaveu de les narratives que el distorsionen. Els vídeos que fan de la dictadura un “període plàcid inunden les xarxes i arriben a un públic generalista” assenyala a Verificat Fernando Hernandez, historiador, professor a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i autor del llibre Francofacts, desmontando los bulos sobre el franquismo. Per a l’historiador, desmuntar els mites que circulen sobre el discurs que “amb Franco es vivia millor” és la manera d’entendre que, lluny de ser un període de prosperitat, el franquisme va significar repressió, desigualtat i la negació sistemàtica de drets. Podeu accedir als arguments per combatre aquestes narratives a l’aula en aquest article de Verificat.
Aquesta mirada indulgent sobre el franquisme no és només un símptoma de la desinformació que prolifera a l’entorn digital, sinó també la prova que la història continua sent un camp de disputa. Si aquesta s’explica de manera “superficial i només a través de números, no s’entén des del pensament crític i la reflexió”, explica a Verificat Tania Riveiro, professora del Departament de Didàctiques Aplicades de la Universitat de Santiago de Compostela i coautora de l’article Memoria histórica y pensamiento crítico, on es reivindica la pedagogia crítica com a eina per influir en l’ensenyament de la història al servei de la democràcia.
La dictadura des d’una visió “reduccionista” i “superficial”
A Espanya hi ha una fossa comuna a menys de cinquanta quilòmetres de cada municipi, però segons un estudi de la Universitat de Lleó, només el 29,3% de l’alumnat espanyol assegura que ha abordat aquest tema a les aules.
El tractament que es fa del franquisme als centres preocupa a la comunitat educativa. Una investigació de la Universitat de València, basada en l’anàlisi dels principals llibres de text, conclou que la dictadura sovint s’explica de manera “reduccionista” i “superficial”, on es ressalta el suposat “progrés” dels anys 60 i 70 sense abordar-ne els costos socials ni l’opressió que el va fer possible. Això porta a relegar elements com els camps de concentració, el treball forçat, la repressió econòmica, cultural, lingüística i moral, o la implicació de ciutadans i institucions —com l’Església catòlica— en la persecució dels anomenats rojos.
El coautor de l’informe Nestor Banderas defensa a Verificat que “un jove de 16 anys ha d’entendre la dictadura com una etapa de repressió i no com una història de progressió”, i critica que els manuals encara transmetin una imatge “triomfalista” del creixement econòmic sense contextualitzar-lo amb l’explotació laboral, la manca de drets o la repressió que el sustentaven.
A Catalunya, com en general a la resta de l’Estat, el franquisme i la transició s’expliquen a l’educació obligatòria, al quart curs de l’ESO, sovint al final del temari. Això ocasiona que, “en molts casos, no hi hagi prou temps per abordar-los i que alguns alumnes acabin els seus estudis sense haver treballat aquests episodis”, explica el docent de la UAM, Fernando Hernandez. Al segon curs de batxillerat, el tema torna a aparèixer, però també al final del temari, seguint l’ordre cronològic dels fets. Per a Banderas, aquest és un “problema estructural del sistema educatiu” on s’evidencia “una manca de priorització d’allò que és important per abordar el present”, com ara el franquisme. Aquesta és una queixa recurrent entre el professorat.
Tots els acadèmics i acadèmiques consultats coincideixen que el currículum està molt “atapeït” i deixa poc marge a treballar certs aspectes que cal tractar des de posicions més reflexives, sobretot, en l’actual “context de polarització”.
I què es pot fer des de l’aula?
“Cal fer un exercici de memòria democràtica a través d’una aproximació més personificada dels fets”, explica Riveiro, de la Universitat de Santiago de Compostela. Per a l’acadèmica, treballar les històries des de les vivències personals, des de les emocions i la reflexió crítica és la manera de provocar una “revelació” entre l’alumnat i fer-los adonar que aquesta història, “no només cal no repetir-la, sinó que ha de ser recordada”.
Banderas, de la Universitat de València, proposa introduir a les aules “investigacions historiogràfiques” que atenguin aspectes com la perspectiva de gènere o l’explotació laboral. “Temes que puguin fer connectar els joves amb la història i fer-los qüestionar les narratives que circulen”, afegeix.
Eines per aprendre a qüestionar els relats
L’informe de l’Institut de Joventut d’Espanya (INJUVE) insisteix que qualsevol transformació real passa, també, per reforçar l’alfabetització mediàtica i el pensament crític de l’alumnat perquè disposi d’eines per formar-se opinions pròpies i identificar discursos manipuladors. L’estudi evidencia que el foment de l’educació en drets humans, la reflexió crítica i l’alfabetització digital és absolutament central en el context actual.
És aquí on entra en joc “Past-Continuous”, un projecte internacional que compta amb la participació de Verificat, a través del programa educatiu Desfake, i que pretén reforçar l’alfabetització mediàtica i històrica entre l’alumnat, oferint-los eines per comprendre la propagació de la desinformació, analitzar els ecosistemes mediàtics actuals i contrastar la història amb dades rigoroses. Com explica a Verificat el coordinador del projecte i docent de la UB, Sergio Villanueva, “la infoxicació fa que desconfiem massa de certes creences, però al mateix temps, reforça les nostres creences prèvies” i per això és “necessari entrenar l’esperit crític, qüestionant sempre les fonts d’informació que utilitzem.”
El projecte posa a disposició del professorat exemples d’activitats en matèria d’història, també sobre franquisme, perquè puguin treballar a l’aula a partir de casos reals que fomentin el pensament crític, la verificació de fonts i la comprensió contextualitzada del passat. El cas de Guernica, per exemple, pot portar a més d’un relat? “Veure què ha succeït en el passat i com la desinformació hi ha tingut un paper central ens ajuda a comprendre millor la realitat”, conclou Villanueva.
