Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un projecte perquè l’alumnat d’ESO i batxillerat surti al carrer i plasmi en un mapa les mesures d’accessibilitat que hi ha, o no, als carrers i establiments del seu municipi. Aquesta és la idea que hi ha darrere de la Lliga de l’Accessibilitat, creada el curs 2023-24 a la demarcació de Girona i que ara farà el salt arreu de l’Estat. El seu promotor, Pep Esteba, explica: «Vam constatar que era un projecte que funcionava com a eina educativa. Els joves ho entomen de seguida, l’ajuntament acaba disposant d’un mapa que visibilitza els diferents punts d’accessibilitat que hi ha al municipi, i també ajuda els professors a entendre que hi hagi alumnat amb alguna discapacitat a l’aula.»
Més de 600 alumnes de 3r i 4t d’ESO i batxillerat de Banyoles, Caldes de Malavella, Calonge, Cassà de la Selva, Castell d’Aro, Llançà, Platja d’Aro, s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro van participar en la primera edició del projecte, mapejant un total de 2.903 establiments i 1.093 punts de la via pública, identificant barreres i proposant solucions per millorar l’accessibilitat dels espais. «Hi ha una part teòrica a l’aula i una de pràctica, en què anem al carrer i visibilitzem les necessitats que hi ha, i aixequem un mapa d’accessibilitat del municipi. Els i les joves van amb una aplicació i, per exemple, si entren en un establiment detallen quines mesures té: porta ampla, lavabo adaptat, rampa, plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda…», detalla Esteba.
Però el mapa de l’accessibilitat que conformen encara fa un pas més enllà, i també especifiquen si hi ha canviador per a nadons, carta per a celíacs, si és pet friendly… «Obrim el ventall, perquè l’accessibilitat és transversal», assevera. Després, el consistori pot consultar aquesta informació i disposar d’una foto precisa de, per exemple, quants restaurants tenen tal o qual mesura, o bé quines voreres són massa estretes per a cotxets, o de si hi ha algun fanal al mig, etc. En l’edició del curs vinent, els resultats també es trobaran disponibles en una App oberta al conjunt de la ciutadania.
Esteba, amb una àmplia trajectòria en sensibilitzar sobre accessibilitat en entorns professionals, es va apropar al context juvenil amb uns certs recels: «Tenia vertigen per veure com ho entomava la canalla de 13-16 anys… I va ser brutal veure com ho captaven i ho visibilitzaven! També ens va sobtar veure que el professorat dels Suports Intensius per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) ens deien que era un programa útil no només per a la canalla, sinó també per sensibilitzar el propi professorat perquè tingués més coneixements respecte a la discapacitat, en com normalitzar l’escola inclusiva, en ajudar-los a entendre que hi hagi alumnat a l’aula amb alguna discapacitat…»
Ciutats inclusives i sensibilització
Per participar a la següent edició de la Lliga de l’Accessibilitat, qualsevol ajuntament o institut d’arreu de l’Estat que hi estigui interessat ha de contactar amb els promotors. Es tracta d’un projecte educatiu, no pas un servei professional de mapeig de tal o qual municipi, deixa clar Esteba. «Posem en marxa el projecte a partir de la idea que no hi haurà ciutats inclusives si abans no eduquem en sensibilitat i en drets. La primera edició ens demostra que és clau impactar en el jovent que l’endemà serà polítics, empresaris, professors…, donant-los una primera pinzellada de la discapacitat i de com afecta a multitud de ciutadans», ressalta.
I, en referència a les veus crítiques envers la inclusió a l’escola que es poden sentir actualment, sentencia: «S’ha demostrat que l’escola inclusiva funciona, però està mancada de recursos. Hi ha un rebuig a haver de sostenir-la sense els recursos suficients, perquè la inclusió és participar i poder progressar amb els suports necessaris.»
