Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El degà del Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura defensa que la professió viu un moment complex, però també ple d’oportunitats. Parlem amb Àlex Rocas Jordi de recursos, reconeixement, formació permanent, inclusió, lideratge educatiu i del paper del Col·legi en un sistema que demana cada vegada més als seus professionals.
Un dels objectius del sector educatiu i del Col·legi de Docents és la qualitat educativa, dues paraules fàcils de dir, però, quins són els ingredients bàsics perquè hi hagi qualitat educativa? És suficient la dedicació i els coneixements del docent i del centre?
La qualitat educativa ha de situar sempre l’alumnat al centre. Ho comentava en un article escrit fa unes setmanes; això exigeix disposar de bons docents, però també que puguin dedicar-se plenament a la tasca d’ensenyar. L’augment de la complexitat social ha dificultat aquesta missió, de manera que millorar la qualitat educativa passa necessàriament per dotar els centres dels recursos i les condicions adequades.
Quines serien les prioritats d’aquests recursos?
Parlem, no només en termes de recursos pròpiament docents, sinó en termes de recursos que el que fan és donar suport a la tasca docent, i aquí hi ha treballadors socials, educadors socials, psicòlegs, etc. Per tant, és una xarxa.
Parlaves d’un article recent, en què posàveu el focus en el reconeixement, la dignitat i el compromís docent. Està prou reconegut el paper del docent?
Cal distingir entre el reconeixement material de la professió, vinculat a les condicions laborals, i el reconeixement social de la tasca docent. Aquest darrer s’ha afeblit amb els anys i és necessari recuperar l’autoritat, l’autoritas. I l’autoritat comporta donar el millor de tu i que et reconeguin aquesta autoritat moral envers, en aquest cas, l’educació. Aquí hi ha molta feina a fer perquè s’ha perdut. I aquest és un tema no només de l’escola sinó que és un tema de la societat.
Per què creus que s’ha perdut aquest reconeixement en el sentit d’autoritas?
Crec que hi ha molts factors. De vegades, s’ha produït un cert apoderament d’algunes famílies, necessari, per altra banda, perquè les famílies són corresponsables de l’educació dels alumnes fills o filles. Però l’apoderament no ha de traduir-se en envair els espais propis de l’escola, en el sentit, per exemple, de la pedagogia d’una escola, del projecte educatiu d’una escola.
S’ha de saber posar els límits del que pertoca a l’escola i del que pertoca a les famílies
Les jornades de reflexió educativa que fem cada any a La Seu d’Urgell i Andorra, l’octubre de l’any passat es titulaven “Famílies i escoles: entre la col·laboració i la intromissió”. Posàvem sobre la taula la necessària cooperació entre escola i famílies, però hi ha límits que no es poden traspassar. Insisteixo que no vol dir tallar les ales a les famílies, perquè hi ha una corresponsabilitat en l’educació, però s’ha de saber posar els límits del que pertoca a l’escola i del que pertoca a les famílies.
Comentes també la necessitat dels recursos. Amb l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, contemples que hi hagi millores reals en educació?
El sistema educatiu necessita més recursos i cal avançar cap al compliment de l’objectiu del 6% del PIB que estableix la Llei d’Educació de Catalunya. Tanmateix, no n’hi ha prou amb invertir més: cal fer-ho de manera eficient, prioritzant els recursos que arriben a les aules i fan possible una educació inclusiva i equitativa.
Part de les demandes de les mobilitzacions actuals tenen a veure amb que calen més recursos per poder fer una inclusió real. La diversitat a l’aula és més gran ara que fa 10 anys… En aquest sentit, entens part de les mobilitzacions i d’aquest malestar docent?
Entenc el malestar del professorat, especialment quan molts docents senten que no poden exercir la seva professió amb la qualitat per a la qual han estat formats. Ara bé, crec que les mobilitzacions no sempre han respost a les necessitats reals del sistema i que el principal perjudicat n’ha estat l’alumnat. El dret de vaga és legítim, però cal equilibrar-lo amb el dret a l’educació i amb el compromís ètic que la professió docent té envers els alumnes i la societat.
El sistema educatiu pot sostenir tants dies de vaga, especialment a final de curs?
Crec que hi ha hagut un excés de dies de vaga; quan les sumes totes, estarem al voltant del 10% de dies lectius. Potser s’haguessin pogut explorar altres vies de pressió. La millora del sistema educatiu requereix temps, recursos ben orientats i el compromís compartit de totes les parts. Catalunya disposa de grans professionals i d’una sòlida tradició pedagògica que permeten afrontar aquest repte amb confiança. Personalment, penso que hi ha una voluntat expressa del Govern, del Departament d’Educació i Formació Professional i de la mateixa consellera de millorar l’educació, de revertir els resultats educatius. Com que hi ha aquesta voluntat, estic segur que els recursos que s’apliquin amb els nous pressupostos aniran en la línia de millorar l’educació. Però això requereix temps. No es pot pensar que en un any o dos es pot revertir una situació que com a mínim porta 15 anys de davallada, i tots els partits de Govern hi tenen alguna responsabilitat.
El dret de vaga és legítim, però cal equilibrar-lo amb el dret a l’educació i amb el compromís ètic que la professió docent té envers els alumnes i la societat
S’ha de revisar la formació docent per adaptar-la a l’actual diversitat a l’aula? Quin paper pot fer el Col·legi de Docents?
És un dels nostres grans compromisos. La formació permanent no és una activitat complementària: és una de les raons de ser del Col·legi des de fa més de 126 anys. Vivim un moment en què la professió evoluciona molt ràpidament; nous reptes pedagògics, intel·ligència artificial, inclusió, salut emocional, lideratge, competència digital… Tot això obliga els docents a continuar aprenent al llarg de tota la seva carrera. Per això apostem per una formació útil, rigorosa i connectada amb la realitat de les aules.
Cal reformular alguns aspectes de la formació inicial?
Com deia, cal reforçar la formació inicial del professorat perquè respongui millor a les necessitats reals de les aules. És un debat que s’està abordant conjuntament amb les facultats d’educació i a escala estatal. Alhora, la formació permanent és imprescindible: per això, des del Col·legi apostem decididament per oferir als col·legiats 30 hores de formació gratuïta i continuem impulsant una Escola d’Estiu de referència, tot i que també cal reflexionar sobre la disminució de la participació respecte a dècades anteriors.
Potser no és comparable, no hi havia formació on line…
Cal prioritzar la qualitat per damunt de la quantitat en la formació del professorat. Avui s’ofereix molta formació, també en línia, però no tota té el mateix valor. L’objectiu no ha de ser acumular hores de formació, sinó garantir propostes rigoroses que tinguin un impacte real en la pràctica docent.
Aposteu per la formació presencial?
Com deia, apostem per una formació de qualitat, sigui presencial o en línia. Ara bé, la formació presencial aporta un valor afegit difícilment substituïble: facilita l’intercanvi d’experiències, el diàleg entre docents de diferents etapes i centres, i la creació de xarxes professionals que enriqueixen la pràctica educativa i obren noves perspectives.
L’escola d’estiu del CDL d’aquest any té com a lema “Llegir per comprendre i comprendre per aprendre”. És una aposta del Col·legi en un moment en què proves com PISA alerten que els nivells de lectoescriptura i comprensió lectora estan caient, tant en català com en castellà?
La lectoescriptura i l’oralitat són els fonaments de l’aprenentatge. Més enllà dels coneixements específics, l’educació ha de formar persones amb pensament humanístic, capaces d’analitzar, comprendre i exercir un esperit crític. Per això és important preservar una formació generalista que estableixi unes bases sòlides abans de l’especialització.
L’objectiu no ha de ser acumular hores de formació, sinó garantir propostes rigoroses que tinguin un impacte real en la pràctica docent
Un altre dels eixos del Col·legi és la defensa de l’ús social del català. Com es pot fomentar, dins i fora de classe, no com a imposició sinó com a ús normalitzat a l’aula, a les extraescolars, a l’hora del pati…?
L’escola té un paper fonamental en la promoció del català, però no pot assumir tota la responsabilitat del seu ús social, que depèn de molts altres factors. Des del Col·legi defensem el català com a llengua vehicular del sistema educatiu i considerem que preservar-lo és una responsabilitat col·lectiva, tant pel seu valor educatiu com pel patrimoni cultural que representa.
Ara que parlem de lleure i que arriben les vacances, estan en perill les colònies escolars amb l’oposició de diferents docents i centres?
Les sortides escolars formen part del projecte educatiu dels centres i, per tant, són una eina educativa essencial a la qual no es pot renunciar. En un sistema educatiu inclusiu, aquests espais de convivència fora de l’aula afavoreixen especialment l’equitat i la igualtat d’oportunitats. El que cal és reforçar-les amb més recursos i suport per garantir la seguretat dels docents i professionals que les acompanyen. Renunciar-hi seria contrari als principis de l’educació i a l’ètica professional, igual que ho seria deixar d’avaluar l’alumnat.
Esteu a favor del lideratge pedagògic de l’equip directiu. Ho considereu un dels eixos de la qualitat educativa?
Defensem allò que preveu la LEC, que és l’autonomia dels centres i un decret de plantilles que es pugui millorar, però no debilitar. En aquest marc els equips directius són claus. Cal reforçar el lideratge dels equips directius i corregir les possibles males pràctiques sense qüestionar un model que és útil per al funcionament dels centres.
