Autor: Jaume Cela

Ja ha arribat la continuació de Merlí sense Merlí i amb la coneguda sentència de Kant. Al marge de si ens agradarà més o menys el contingut de la sèrie (caldrà ser pacients), podem afirmar que tenim un ‘star system’ jove de primera i una realització molt ben feta.

Estimada Teresa, ahir dins el marc de la Setmana del Llibre en Català et van concedir el premi Trajectòria, premi que el nom ja ho diu tot: es reconeix un camí.

Amor i melanconia impregnen aquestes dues històries poc convencionals rodades per dues directores. Recomanacions de Jaume Cela per obrir la nova, i encara estranya, temporada.

Ja podem començar a omplir els cinemes. Per ara poques sales s’han decidit a obrir i totes han de seguir les mesures de seguretat, però, si més no per mi, l’esforç queda compensat perquè pots recuperar l’estona de seure dins la foscor i deixar-te portar per les històries que t’explica el setè art.

Si teniu ganes de veure com un mestre construeix la seva relació amb els nois i noies dels quals es fa responsable i amb ell mateix, aquesta és una de les vostres pel·lícules. El Diari de l’Educació ofereix un passi gratuït pels seus subscriptors el 15 de juliol.

El barrufet gramàtic és l’Albert Jané, que ara farà 90, i un grup de persones que l’estimen i l’admiren han recollit per homenatjar-lo un seguit d’articles coordinats per Jordi Manent i publicat a Editorial Base.

M’arriba a mig matí de dimecres la notícia de la mort d’en Joan Pagès. Me l’envia l’amic Toni Poch a través del Facebook. En aquells breus instants tinc la sensació de no saber què estic llegint.

Estimades i estimats, us ho dic sense embuts perquè amb vosaltres es pot parlar amb claredat: el maleït virus ens vol robar algunes coses importants, tot i que encara no podem concretar-les del tot, perquè desconeixem moltes dimensions d’aquesta pandèmia.

He viscut dos esdeveniments que es complementen si és que el poeta té raó quan diu que “nosaltres restarem per veure el bo que és tot”. La Vida i la Mort, la vida d’en Pere i la mort d’en Pere.

El fet d’escriure satisfà necessitats diverses. Una d’elles és confessar les pors. I jo tinc por. Podré tornar a estar al costat dels nens i de les nenes sense semblar un astronauta quan vulgui compartir amb ells la meva lliçó sobre el món i escoltar les seves?