Autor: Joan Domènech

Aquest dimecres s’ha viscut una situació poc habitual a l’hora de reclamar recursos educatius. Un centenar de veïns de l’Alt Urgell s’han desplaçat fins a la carretera C-14, a l’alçada de la presa del pantà d’Oliana, i durant dues hores ha fet talls de trànsit de 15 minuts que han arribat a causar cues de més de 10 kilòmetres. El motiu: cridar l’atenció sobre la situació de Maria Orrit, una nena de 9 anys, veïna de Peramola, que té un grau 3 de dependència i 85% de discapacitat, i que, d’acord amb els seus pares, no rep l’atenció educativa que…

La primera impressió quan un veu l’Aleix és que potser tenien raó aquells professionals de l’EAP que en el passat període de preinscripció van dictaminar que estaria millor fent P3 en un centre especialitzat. Però aquesta és una primera impressió d’adult amb mirada d’adult. La que van tenir els seus companys i companyes de tres anys quan el van veure per primera vegada a l’aula va ser tota una altra: per ells, l’Aleix és només un company al qual s’ha de cuidar especialment. “Hem d’aprendre molt dels infants, ells ho han viscut amb tota la normalitat des del primer dia”,…

Més del 70% dels estudiants pateixen o han patit estrès i ansietat en els darrers sis mesos, percentatge que ha augmentat a conseqüència de la pandèmia. Els experts han detectat que la majoria dels estudiants no saben controlar l’estrès i tampoc no estan familiaritzats amb estratègies d’autocontrol. Fa tres anys, un equip d’investigadors en neurociència, psicologia i educació europeus es van posar a investigar estratègies per solucionar-ho, gràcies a un projecte Erasmus Plus que s’ha anomenat Spotlighters. Hi participen la UAB i la UPF, a més d’universitats de Finlàndia i Grècia, una consultora danesa i dues empreses portugueses. “La idea…

La LOMLOE (llei 3/2020, de 21 de desembre) deroga l’article 122 bis de la LOMCE (2013), el qual, en el seu apartat 4, deia que els directors dels centres educatius públics disposen d’autonomia per adaptar els seus recursos humans a les necessitats dels seus centres. Aquest article de la LOMCE –i no la Llei d’Educació de Catalunya (2009)–, és el que va fer possible l’aprovació del decret de plantilles (2014), que permet a les direccions perfilar fins a un 50% de les places dels seus centres (100% en el cas que siguin de màxima complexitat) i que ara es troba…

Cheikhou Oumar Baldé ha estat coprotagonista dels dos actes que aquest any han organitzat les escoles de noves oportunitats. A l’abril va presentar la 5a trobada de la xarxa espanyola d’escoles de segona oportunitat, que va tenir lloc a L’Hospitalet, i fa unes setmanes va repetir en un acte al Caixaforum, en el qual es va presentar un estudi sobre el model educatiu d’aquest tipus de centres. En tots dos casos, va brillar per la seva simpatia i desimboltura, i pel seu català més que correcte –sobretot quan saps que l’ha après d’oïda–. Es veu clar que a Cheikhou l’escenari…

La Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) es va instal·lar al Prat del Llobregat l’any 2007, al barri de Sant Cosme, aleshores un dels més problemàtics de tota Catalunya. Allà s’hi van traslladar les oficines i s’hi va obrir un alberg amb 175 habitacions que els més escèptics pensaven que mai s’omplirien. El temps va demostrar tot el contrari: l’espai va quedar petit i fa uns anys es va decidir ampliar-lo. I pocs dies abans que esclatés la pandèmia Fundesplai va posar la primera pedra de l’ampliació que avui s’inaugura, amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonés, l’alcaldessa…

El Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges i signat el març de 2019 per un conjunt molt majoritari d’administracions i entitats de la comunitat educativa, no està donant els fruits esperats. I en part això és degut a que les mesures més bàsiques i suposadament fàcils d’implementar no s’estan duent a terme. Així ho constata un informe elaborat per la Fundació Bofill, a partir de les dades consolidades dels municipis de més de 10.000 habitants del curs 2019-2020, l’immediatament posterior a la firma del pacte. Amb tot, segons el seu director, Ismael Palacín, “amb les dades…

L’expressió matemàtica de la batejada com a “fórmula de l’equitat” és aquesta: F₁ = (p *g * k * nt₁) + (m *g * k * nt2) + (f * g *nt3) + (i * s * nt4) + (r * b * nt5) + (e * g * d), i l’acrònim del model que proposa la Fundació Bofill és FxF (finançament per fórmula). La proposta, doncs, és que s’apliqui aquesta fórmula a cadascun dels centres educatius que reben finançament públic (bé siguin de titularitat pública o privada) per determinar la quantia de la seva assignació anual. L’objectiu d’un finançament…

Els Projecte de pressupostos del 2022, segons ha informat el Govern a través d’un comunicat, preveu “un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 M€, 5.618 milions més (17,3%) que en els comptes del 2020”, que són els últims comptes aprovats. Aquesta dotació històrica permetrà garantir els recursos materials i personals necessaris per seguir lluitant contra la pandèmia i alhora avançar en la reactivació social i econòmica del país. En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 M€, 1.456 M€ més), Educació (6.681 M€, 1.009 M€ més), Drets…

Gemma Vilanova (Barcelona, 1973) és mare de tres fills, un dels quals, el Josep, amb trastorn de l’espectre autista. Un dia, arran d’una entrevista amb una periodista, es va adonar que el seu cap vessava de records i sentiments sobre el Josep i que els havia d’abocar en un paper. D’aquí va sorgir, l’any 2019, el llibre 1 fill inesperat i 1 sofà. La vida amb en #josepvalent (Símbol Editors), la versió en castellà del qual s’acaba de publicar amb el títol El hijo inesperado. Comprender el autismo, abrazar la diferencia (Arpa). Entretant, Vilanova ha seguit reflexionant sobre el que…