Els sindicats de docents no ‘compren’ ni les xifres ni el relat de Bargalló

Els sindicats d'educació estan fent valoració de l'inici de curs i, malgrat les diferències en alguns aspectes, semblen d'acord que no hi ha cap motiu per a l'optimisme. La inversió en educació segueix molt lluny del 6% del PIB que estableix la Llei d'Educació de Catalunya.

Víctor Saura
 
 
 

El president català, Quim Torra, i el conseller Bargalló inauguren el curs 2019/20 al CEIP Torre de la Miranda, a Cornellà | Foto: Generalitat

CCOO reclama que caldrien 3.000 nous docents al sistema públic per “recuperar els nivells anteriors a la crisi”, segons el seu secretari general d’Educació, Manel Pulido. Aquesta xifra l’USTEC l’eleva a 8.300 docents, ja que no només hi compta els que farien falta si es suprimís l’hora lectiva de més que mestres i professors tenen des del curs 2011/12, sinó que hi suma altres conceptes com la necessitat de reduir ràtios per fer efectiu un sistema educatiu realment inclusiu, o la conversió de terços de jornada en mitges jornades (UGT també considera els terços com una “mitja jornada no retribuïda”), o la reducció horària del professorat de més de 55 anys.

Agafant el còmput global, el curs comença amb menys alumnat (3.000 alumnes menys) i més professorat (670 docents més) que el 2018/19, però per Ramon Font, portaveu de la Ustec, aquesta és una forma tramposa d’explicar les xifres. “A infantil i primària hi tenim els fills de la crisi, i la secundària hi tenim els de la bombolla immobiliària, hi ha un increment important d’alumnes a secundària, on hi ha més hores lectives i on hi ha professors per cada matèria i per tant no tenien més remei que contractar més professorat”, diu Font.

La llista de greuges de la Ustec és llarga i es fa cada cop més gran (infrafinançament, retallades que encara no s’han revertit, falta de democràcia als centres, privatització “a cara descoberta”…), tant és així que el sindicat ja anuncia que posa en marxa els mecanismes per convocar mobilitzacions “que necessàriament hauran de ser prou àmplies per canviar les polítiques educatives del Departament”. El curs passat l’educació ja es va aturar fins a vuit vegades atenent a diferents convocatòries.

Rodes de premsa dels sindicats Ustec (amb Eli Pericas i Ramon Font) i CCOO (amb Manel Pulido i Teresa Esperabé).

La CGT també parla de mobilitacions en un comunicat d’inici de curs: “El Departament no reverteix cap retallada ni aplica cap mesura per revertir la greu situació que patim a l’educació pública. Ni les que tots els sindicats considerem prioritàries (com el retorn de la inversió en l’escola bressol, la reducció de la segona hora lectiva o la reducció de les ràtios) ni d’altres que suposarien un cost econòmic mínim (com el retorn a la reducció de 2h lectives del personal major de 55 anys o la conversió de jornades d’un terç en mitges) o d’altres que no tenen cap cost econòmic (derogació del Decret de Plantilles, canvi del model d’oposicions per prioritzar les persones que treballen als centres o retorn a l’horari de permanència anterior a les retallades per al professorat de secundària)”.

Vetlladores, la baula més feble

CCOO y Ustec coincideixen a senyalar el personal de suport educatiu (les genèricament conegudes com a ‘vetlladores’) com la baula més feble del sistema, ja que són personal extern que treballa als centres (generalment acompanyant els alumnes amb necessitats educatives), i per això reclamen que passin a formar part de la plantilla del Departament. Les vetlladores, recorden, són un col·lectiu que tendirà a créixer per donar resposta al decret d’escola inclusiva.

Tampoc estan contents els sindicats amb l’alt percentatge d’interins que té el sistema públic, malgrat que el curs passat es van convocar 5.000 places d’oposicions (la major convocatòria en molts anys) i que per aquest any n’hi ha previstes 3.155 més. El percentatge d’interins és encara molt alt, segons les centrals (USTEC el situa en el 40,4% de la plantilla, la UGT en canvi diu que “supera de llarg el 20%”), i a més demanen al Departament que aclareixi perquè van quedar al voltant de 500 places sense adjudicar en la passada convocatòria. Per la seva banda, CGT afirma que les darreres oposicions van estar “plenes d’irregularitats i arbitrarietats”.

Fibrociment i ‘revolucions pedagògiques’

Entre altres coses, CCOO alerta també sobre la lentitud amb la qual avança la retirada de fibrociment que encara tenen molts centres educatius. Dels 331 centres detectats, diu el sindicat, “s’ha realitzat alguna actuació (encara que sigui obrir l’expedient únicament) en poc més d’un centenar. Amb l’actual ritme inversor, trigarem més de 40 anys en eliminar el fibrociment dels nostres centres educatiu”.

La Ustec és especialment bel·ligerant amb la “imposició d’una determinada ‘innovació’ com a religió oficial del Departament”. El sindicat critica els eventuals efectes segregadors que pot tenir la publicació del mapa d’escoles innovadores (“perquè de la mateixa manera es pot fer el mapa de les no innovadores”, considera Font), i sobretot insisteix que “les revolucions pedagògiques no s’han fet mai de forma jerarquitzada, sinó assembleària”.

El sindicat majoritari en l’ensenyament públic reiterat la seva crida al boicot a tutoritzar les pràctiques del màster de secundària, perquè el professorat no rep cap compensació ni econòmica ni horària, així com la seva desconfiança envers el pacte contra la segregació escolar (que sí que han signat altres sindicats de docents). Sobre aquest punt, CCOO es felicita que el Departament hagi acceptat bona part dels arguments sobre les causes del fenomen que el sindicat ha defensat durant anys, però alerta que estarà molt pendent que els dos decrets que s’han anunciat per aquest any per lluitar contra la segregació (Decret d’Admissions i Decret de Concerts) concretin mesures efectives.

L’ensenyament concertat

Pel que fa l’ensenyament concertat, UGT denuncia que “malgrat l’acord de compensació del Premi de Fidelitat signat amb les patronals, som encara molt lluny de l’equiparació que preveia la Llei d’Educació de Catalunya”. CCOO, per la seva banda, també demana aquesta “homologació de les condicions laborals”, a més de la creació d’una Mesa Tripartida dels Centres Concertats, per poder debatre aspectes com “la situació dels i les treballadores quan hi ha pèrdues d’unitats concertades (taula de recol·locació), situació laboral del personal dels centres concertats que passin a la xarxa pública, acomiadaments a l’estiu dels i de les docents interins, ràtios, normatives educatives, etc”.

1 Comment on Els sindicats de docents no ‘compren’ ni les xifres ni el relat de Bargalló

  1. M. Caballero Calero // 29/09/2019 a les 19:14 // Respon

    Pues yo que quieres que te diga, Rodriga.
    Me jubilaré siendo funcionaria, con apellidos: interina.
    Así lo establece el EBEP, que para los que no sepáis es el Estatuto Básico del Empleado Público.
    Y eso que pedí la programación didáctica a una prima, no de sangre, una tonta lava, haber, con hache y be, que significa, si la conseguiría. Pero no tuve que ir a academia.
    Que nervios, muxaxas y muxaxos.
    Dicho eso, no presupongáis nada de lo que digo: por ejemplo, que me presente a las oposiciones del Cuerpo, no de Bo Derek, si no el Cuerpo de Profesores de Enseñanza Secundaria, o del Cuerpo de Profesores Técnicos de Formación Profesional, no implica que trabaje en ello. Lo digo para las que, en seguida sacáis conclusiones precipitadas. Y yo, con lo calmosa que soy, pues eso: ante todo mucha calma.
    Cada veranito en vez de prepararme el temario, como tengo un número bajito y hago la pelotita, más o menos, sobreactuando, haciéndome la tontita, pues en donde trabajo (Administración Pública del nivel que fuera o fuese) pues eso, a pesar del abuso de los nombramientos administrativos, que muchos abogados ejercientes (si no creo que se les dice licenciados o grados en derecho) dicen que son en fraude de Ley, me voy de vacaciones a donde sea: Albania, Croacia, Bosnia y Hercegovina, Estonia, Letonia, Lituania, Malta, Moldavia, Montenegro, Serbia. Laos ya coge más lejos, me refiero al país, no a una posible colega de bandazos currelianos, singular toda ella. Ella me inculcó el placer de viajar.
    Siempre todas las Administraciones precisarán personal eventual. Mientras no nos muevan, seremos hartoegoistas y cuando convoquen opos serias, vamos hechas a la medida de los que ya tenemos dilatada, entre otras cosas, la experiencia (no penséis mal, pero posiblemente yo o en genérico, pues sí) mejor no presentarse ni esforzarse, dado que las plazas en todas las CC.AA. están dadas.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*