Opinió

Incrementar el finançament de l’escola concertada minva les desigualtats educatives

Davant la revisió de finançament que planteja el govern estatal i ja iniciat a Catalunya i també a diferents CCAA, l’Associació Bastiments, Educació i País recorda que la recerca és clara: a més llibertat d’educació i pluralisme, societats més democràtiques. Per això, Bastiments demana que s’incrementi el finançament del Servei d’Educació de Catalunya, especialment el de l’escola d’iniciativa social per tal de garantir el dret a l’educació.

El dret a l’educació

El dret a l’educació està plenament formulat a les lleis fonamentals: la gratuïtat (que no es compleix amb les escoles d’iniciativa social), l’accés en condicions d’igualtat (l’infrafinançament ho dificulta), el ple desenvolupament de la personalitat (que no es produeix en la pràctica, perquè s’exclouen àmbits de la persona de l’educació escolar), el dret preferent dels pares d’escollir la mena d’educació que els serà donada als seus fills de conformitat amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques (també a les escoles de titularitat pública), la llibertat de crear centres docents diferents dels creats pels governs, el dret a establir centres diferents dels promoguts pels governs (que es limita per la normativa i per l’infrafinançament), el suport que els centres han de rebre dels poders públics, el dret de les persones amb necessitats educatives especials a rebre el suport necessari.

El finançament

Davant l’anunci de la revisió, afirmem que no hauria de ser més que una actualització que respongui a la realitat. El finançament acordat a la LODE no s’ha incrementat: en els darrers 30 anys, l’IPC ha incrementat més del 90% i les quanties del mòdul ho han fet per dessota del 30%, i la diferència de les despeses generals no s’ha actualitzat ni de bon tros. Per tant, subratllem que un millor finançament han de comportar un benefici en l’eficàcia del dret a a l’educació.

Catalunya no és cap excepció en el finançament públic a centres d’iniciativa social, i es troba entre els països de l’OCDE on la matrícula en aquest sector representa un percentatge significatiu. Malauradament, no té el nivell de finançament d’entre els considerats més democràtics del nostre entorn, com Irlanda, França, Holanda, Bèlgica o el Regne Unit. Per això es reclama més finançament per al Servei d’Educació de Catalunya -conformat per les escoles de titularitat pública i les impulsades per la iniciativa social- per tal que tothom hi pugui accedir amb igualtat de condicions i es produeixin menys desigualtats. La causa de les desigualtats no és l’eina de la concertació, sinó l’infrafinançament de tot el sistema i un repartiment desigual.

El desequilibri que podria produir-se en les actuals circumstàncies de finançament cal superar-lo amb les eines descrites: finançament i respecte a la llibertat d’educació. Hem de visualitzar, tots, de forma clara el Servei d’educació de Catalunya com un tot que dona suport a les necessitats educatives de Catalunya, independentment de la titularitat, apostant pel pluralisme educatiu que fomenta la democràcia social.

El dret de l’administració a planificar el sistema ha de tenir en compte per dur-lo a terme de quina manera dona compliment als drets fonamentals que s’han descrit abastament: elecció de centre, pluralitat de projectes, etc. I l’avaluació i el retiment de comptes és fonamental per analitzar-ne l’evolució i la qualitat.

Educació i progrés per a tothom

“Un país avançat ha de crear oportunitats educatives per a tothom, a partir de la realitat personal, cultural i socioeconòmica de cadascú. I fer-ho des dels primers anys de l’educació infantil, durant tot l’ensenyament obligatori i postobligatori, quan calgui un reciclatge professional o un aggiornamento personal i fins al final de la vida. D’això se’n diu conrear el talent de les persones i promoure l’equitat. Al servei d’aquest objectiu, i per evitar el malbaratament de recursos, ha d’haver-hi la capacitat de coordinar les institucions formatives existents, les del Departament d’Educació i d’altres departaments, les de les universitats, les dels ajuntaments i els ens locals i les d’iniciativa social.” (Manifest Bastiments)

Bastiments demana a la Generalitat que desplegui les eines que té a l’abast per garantir el dret de tothom a una educació gratuïta i de qualitat, d’una educació inclusiva. Disposa de les eines normatives i la capacitat de la seva aplicació adaptada al territori i a les realitats concretes de cada centre.

La pluralitat en l’oferta contribueix al compliment dels drets fonamentals i a una societat més democràtica

Mentre hi hagi un finançament asimètric i insuficient, les aportacions de les famílies equilibren el pressupost d’una escola que presta el servei d’educació de Catalunya.

Garantir la pluralitat i la millora del finançament també té un efecte en la reducció de les ràtios, per tal que tot el sistema se’n beneficiï: major qualitat, més atenció personalitzada, redistribució dels cada cop menys infants que neixen en un veritable hivern demogràfic. La qualitat percebuda per les famílies que han de triar escola és la garantia de la pervivència de totes les escoles del Servei d’educació de Catalunya.

L’actual decret perjudica la concertada més corresponsable i protegeix la que no ho és (què vol dir corresponsable? Que no presta el servei amb qualitat, legítimament, responsablement i amb qualitat?)

Tothom reconeix que actualment el 61% dels centres concertats presenta una composició equilibrada respecte al seu entorn, 15 punts percentuals més que quan es va signar el Pacte contra la Segregació, i també que la concertada està escolaritzant una proporció cada vegada més alta d’alumnat vulnerable. Igualment, la gran majoria ha reduït l’oferta de places en els darrers anys. Per tant, l’evolució és positiva i cal incrementar el finançament del sistema.

A més d’això, cal dotar de més recursos els entorns més vulnerables. És naïf pensar que desapareixeran aquests entorns si els governs no treballen per eliminar la vulnerabilitat social i econòmica dels entorns on hi ha escoles, on naturalment assisteixen els infants d’aquest entorn vulnerable.

El risc de la davallada demogràfica

La caiguda de la població escolar a Catalunya ja està tenint un fort impacte. El nombre d’alumnes ha disminuït des de fa 10 anys i la previsió és que la tendència continuï. Potser cal fer polítiques que busquin resoldre la davallada demogràfica, que impacta no només al sistema educatiu, sinó a l’economia social i que promou la immigració necessària, amb la complexitat d’integració que significa. Cal posar els recursos necessaris per evitar un major impacte i la retenció i captació de talent per a la tracció econòmica, social i cultural del país.

Cal destacar, però, l’innegable i titànic esforç del professorat que entoma cada dia les situacions més complexes a l’aula, malgrat la manca de recursos. Aquesta mancança es produeix especialment a l’escola d’iniciativa social.

Propostes

Per tant, per tal d’assolir un Servei d’Educació de Catalunya que creï oportunitats per a tothom, a partir de la realitat personal, cultural i socioeconòmica de cadascú, promovent l’equitat per conrear el talent de totes les persones, des de Bastiments proposem:

• Incorporar als criteris de l’oferta intangibles innegociables, com són els drets fonamentals a satisfer.
• Finançar plenament tota plaça escolar del Servei d’Educació de Catalunya per tal de garantir el dret fonamental.
• Que les eines de suport educatiu per l’escola inclusiva estiguin disponibles per a tot el Servei d’Educació de Catalunya, sense restriccions.
• Assegurada la gratuïtat i el suport, ampliar el finançament per a aquells centres o alumnes més vulnerables per qualsevol circumstància intel·lectual, social, econòmica o cultural.