Actualitat

La Fundació Bofill demana un nou full de ruta per al Pla d’Educació Digital

Amb dispositius, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou per assegurar que la digitalització educativa serveix per millorar els aprenentatges i reduir les bretxes digitals. Fan falta “dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a aplicar les tecnologies digitals amb metodologies actives i competencials per evitar que s’utilitzin per reproduir models transmissius”. Aquesta és la posició de la Fundació Bofill en relació amb el Pla d’Educació Digital 2020-2023 impulsat pel Departament d’Educació durant la passada legislatura (es va presentar el 9 de desembre de 2019) i que la pandèmia (i la constatació de l’anomenada bretxa digital d’alumnes i de docents) va obligar a accelerar.

La Fundació Bofill presenta avui l’informe Educació Híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola, que han coordinat Elena Sintes, cap de projectes de l’entitat, i Miquel Àngel Prats, professor de tecnologia educativa de la Facultat d’Educació de Blanquerna, i que ha comptat amb la participació d’altres experts com Liliana Arroyo, Annabel Fontanet, Pepe Menéndez, Elena Ojando, Enric Roca, Albert Sangrà, Xavier Sans i Jordi Simón. En l’informe s’apunten 15 mesures per convertir la digitalització en una eina de millora dels aprenentatges. Es dona la circumstància que el Pla d’Educació Digital el va liderar en el seu moment Mar Camacho, i que, amb els recents canvis al Departament, qui l’ha substituït (i, per tant, ha heretat aquest pla) és Joan Cuevas, fins fa unes setmanes cap de projectes de la Fundació Bofill.

La primera de les mesures proposades en l’informe és l’ampliació de la connectivitat, dispositius i formacions als cursos no coberts pel pla, prioritzant els centres amb major vulnerabilitat. El pla abasta de 3r d’ESO en amunt (comptant batxillerat i FP), i l’informe proposa seguir per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, i de sisè de primària cap avall. Una altra mesura és que tot alumne disposi en horari extraescolar d’un espai de referència, al centre educatiu o a l’entorn comunitari (biblioteques, centres cívics, espais comunitaris…), on poder rebre suport i acompanyament per poder per fer el treball no presencial. Per això, adverteixen els autors, cal la col·laboració dels ajuntaments.

Però segurament la proposta en què posen un major èmfasi és l’augment del nombre de docents-tutors als centres educatius. La idea és “assegurar un tutor per cada 12-14 alumnes a primària i a secundària per així poder fer un acompanyament més intensiu i personalitzat dels alumnes i les seves famílies tant presencial com virtual”. Segons els autors de l’informe, “per evitar la desconnexió de l’alumnat” cal “una tutoria personalitzada i grupal en modalitat sincrònica i asincrònica, amb el propòsit d’aconseguir un major acompanyament i orientació de l’alumnat”.

Aquesta tutoria no s’ha d’entendre com una formació en competències digitals, sinó en acompanyar en l’aprenentatge global dels alumnes. Això vol dir, afirmen des de la Fundació Bofill, “més docents alliberats per la funció tutorial”, i aquestes hores haurien de sortir o bé d’ampliar la dotació pressupostària del pla o bé dels reforços covid.

El paper dels CRP

Altres propostes són que els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) intensifiquin l’acompanyament als centres educatius ampliant la plantilla o les hores de dedicació dels assessors digitals de proximitat contemplats en el Pla Digital de Catalunya; crear figures de mentors digitals dins dels CRP “per generar espais de formació i comunicació sobre aspectes de benestar, seguretat i autonomia digital”; i que el Departament proveeixi als centres “models d’avaluació formativa i continuada incloent mecanismes avaluatius en entorns híbrids (rúbriques, carpetes d’aprenentatge) que permetin als docents dissenyar i planificar el procés avaluatiu del seu alumnat en base d’una combinació més variada d’informacions (presencial i virtual)”. Un altre punt és que els centres disposin de plataformes per al treball col·laboratiu, la comunicació i el seguiment sincrònic i asincrònic entre tots els membres de la comunitat, i no simples entorns virtuals que només serveixin per penjar-hi activitats, avisos i qualificacions.

Segons subratlla la Fundació Bofill en una nota de premsa, “la recerca internacional mostra que l’aprenentatge híbrid és el model pedagògic de digitalització educativa que dona més bons resultats educatius i permet fer un salt significatiu en la reducció de les bretxes digitals i en l’impuls de l’aplicació de la tecnologia per millorar i actualitzar les pràctiques educatives. Té l’avantatge de combinar el millor de l’aprenentatge presencial (cohesió grupal, col·laboració, implicació) i la virtualitat i asincronia (treball reflexiu, treball dirigit i autonomia de l’alumne). D’altra banda, afavoreix l’ús de metodologies actives i l’experiència pràctica de l’alumne, amb una tutorització propera i intensiva per part dels docents que evita la desconnexió de l’alumnat i augmenta la seva motivació, implicació i interès”.