Per parlar d’educació tenim dues imatges clàssiques. La primera veu la persona a qui s’educa com una estàtua que va prenent vida lentament a mesura que li arriben sensacions per la via dels sentits. L’educació és aquí l’adquisició de quelcom que ens proporciona un educador. En la segona imatge, l’educació es compara a un part: la partera s’esforça per fer néixer un infant amb l’ajuda imprescindible de la llevadora. L’educació és el desenvolupament de quelcom que porta a la llum la perícia de l’educador. Dues imatges quasi antagòniques, però en totes dues l’educador proporciona una cosa de valor: entrega coneixements o bé ofereix l’ajuda per tal de fer sorgir el saber. L’educació és oferir un bé.
Però això només és una part de l’educació, ens falta un altre vessant almenys tan important com aquest. El procés educatiu no serà complet si la persona que s’educa no fa una aportació a la societat que l’acull o a les persones del seu entorn. Per educar-se no n’hi ha prou amb rebre, cal també donar. I per educar no basta amb proporcionar un bé valuós, cal també demanar ajuda. Si una societat vol ser realment educadora, ha de requerir la contribució dels que s’estan formant. Falta una tercera imatge de l’educació: la del treballador o la del voluntari. Es forma aquell que produeix quelcom positiu per a la comunitat.
És cert que hi ha tradicions que han dit clarament que aprendre és fer alguna cosa en favor de la comunitat: Dewey, amb l’activitat associada a la projecció social; Makarenko, amb el treball socialment necessari, o Baden Powell, amb les empreses de l’escoltisme. Però també és cert que hem tendit a oblidar-ho.
Avui l’aprenentatge servei ens recorda amb força que l’educació és compromís i servei útil a la comunitat, a més de ser també un eina per assolir múltiples aprenentatges. Per tant, l’aprenentatge servei incorpora de ple la idea que per formar-se cal entregar quelcom a la col·lectivitat, cal treballar pel bé comú.
Qui viu l’experiència educativa de donar aconsegueix més fàcilment entrar en la societat que l’acull –esdevenir ciutadà–, empoderar-se en la mesura que s’adona del que és capaç –guanyar en competències–, sentir-se orgullós i aixecar l’ànim –tenir la moral alta–, aprendre a percebre les necessitats dels altres i a implicar-se per pal·liar-les –entrenar l’empatia i l’altruisme–. Dit amb una fórmula clàssica, en la mesura que l’aprenentatge servei invita a donar, contribueix a formar ciutadans crítics, competents i amb valors.
