El Blog de l’educació local va néixer com una iniciativa de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona amb la intenció de convidar a la reflexió sobre els reptes de l’educació des d’una mirada municipalista. Al llarg de tres anys i amb més de 150.000 visites, hem publicat articles d’opinió i anàlisi, entrevistes i reportatges sobre experiències municipals per donar visibilitat a l’acció municipal orientada a garantir l’èxit educatiu per a tothom.
I ho hem volgut fer donant la paraula als autèntics protagonistes que ens han acompanyat en aquest viatge: experts, docents i directius de centres, electes municipals, tècnics i tècniques d’educació, representants d’entitats i altres professionals de l’educació. Persones i institucions que han reflexionat sobre diferents àmbits i temes d’interès: l’abandonament escolar prematur, la vinculació entre educació i territori amb propostes d’educació a temps complet, l’orientació i les transicions educatives, les diferents etapes educatives, etcètera.
En aquest sentit, hem comptat amb la contribució de moltes persones referents de l’àmbit educatiu al nostre país. En David Bueno, (en el que és, a data d’avui, l’article més llegit al Blog) ens va parlar de com afavorir l’aprenentatge a la primera infància. Una etapa, la dels zero a tres anys, que Gino Ferri també considerava fonamental i reclamava que es reconegués el seu valor educatiu. Un esperit recollit també a l’article de Tona Castell (on considera l’infant, la família i l’equip educatiu com els tres vectors clau de l’educació 0-3) o l’entrevista a Marta Martínez, que reflexionava sobre el paper de l’educadora, de les famílies, dels espais i dels materials així com dels actuals corrents pedagògics a les escoles bressol.
Fixant la mirada en etapes educatives posteriors, una de les principals preocupacions de la nostra societat és, sens dubte, l’alt índex d’abandonament escolar prematur entre la població més jove. En aquest sentit, Jaume Funes demanava “ocupar-se de la mortalitat escolar” i posava sobre la taula la importància d’acompanyar els joves en les transicions educatives. De la seva banda, Aina Tarabini reivindicava el paper dels governs locals en el desplegament de recursos i serveis de prevenció, intervenció i compensació contra l’abandonament. Sense oblidar, però, el paper imprescindible que hi juguen els centres educatius.
D’altra banda, amb la Francina Martí rememoràvem la importància que tenen els i les mestres en un moment de les nostres vides on és tan important rebre el seu suport i estima. Precisament amb un mestre que sempre mostra un gran entusiasme quan parla d’educació i dels seus alumnes, en Ramon Grau (un referent en personalització de l’aprenentatge a la secundària) ens deia que el més important per la vida plena de la persona “no és allò que sap, sinó allò que sap fer”. També reflexionant sobre personalització de l’aprenentatge vam entrevistar en César Coll, que ens va parlar d’una “nova ecologia de l’aprenentatge” que interpel·la directament al model tradicional d’educació. Seguint en l’àmbit de la docència, vam tenir l’oportunitat de conèixer mètodes innovadors que poden inspirar els centres educatius, com l’aposta de María Acaso per models performatius i d’apoderament del cos o la proposta de Begonya Folch d’aplicació de qualitats pròpies dels ensenyaments artístics a altres disciplines.
En clau de política educativa, poc abans de les eleccions locals que van iniciar l’actual mandat municipal, en Jaume Carbonell ens feia cinc cèntims sobre els principals reptes de futur dels ajuntaments. El paper dels ajuntaments en l’àmbit de l’educació és, precisament, una de les banderes que hem volgut reivindicar en aquest espai. En Joan Subirats posava en valor el vincle entre l’educació i la proximitat com un bé comú que cal defensar com a valor públic. De la seva banda, Joan Manuel del Pozo ens va parlar de la vigència dels principis de la Carta de Ciutats Educadores i dels reptes municipals en relació amb la desigualtat i la segregació. Una idea compartida per Quim Brugué, que reivindicava les ciutats educadores des d’una doble dimensió transformadora i col·lectiva. En aquest sentit, al Blog s’ha parlat de la necessària i inajornable equitat educativa; recentment Alfredo Vega posava l’accent sobre la idea de què treballar per l’equitat educativa és avui dia un dels grans reptes dels governs locals.
Donar veu als ajuntaments i posar en valor les seves accions ha estat un objectiu central del Blog. Per això, hem ofert la possibilitat als municipis que visibilitzin alguns dels seus plans i projectes d’intervenció educativa. Així, diferents consistoris ens han explicat la seva estratègia d’orientació educativa que, en bona mesura, coincideixen en oferir a joves en risc d’abandonament escolar prematur un sistema d’acompanyament amb l’objectiu d’afavorir la continuïtat en les trajectòries educatives i laborals. Són els casos de Terrassa, Sabadell, El Prat de Llobregat, Badia del Vallès o Sant Celoni. Una altra via per reduir les taxes d’abandonament que hem pogut llegir és la d’enfortir les opcions de tria dels i les joves. Des de Granollers, per exemple, ens parlaven de la seva aposta per posar en valor la formació professional.
En aquests tres anys hem estat amatents als canvis en l’agenda educativa local i la nostra voluntat sempre ha estat impulsar un debat a l’entorn del propòsit i les pràctiques de l’educació local. En Jordi Plana ha aprofundit en diverses ocasions sobre el concepte d’Ecosistema Educatiu Local, que ha passat a formar part de l’eix troncal del primer concepte d’educació a temps complet. Precisament, l’educació 360 ha ocupat un lloc central en aquests anys i així ho hem anat reflectint al Blog. És una idea que ens va traslladar l’Elena Sintes, explicant les bases principals de l’educació a temps complet quan l’Aliança 360 començava a desplegar la seva estratègia, i també altres autors com Jordi Collet. “No tots els aprenentatges tenen lloc a les aules”, és una frase que hem pogut llegir en diverses ocasions, per part de molts responsables polítics i tècnics d’ajuntaments. També ens la va apropar Chris Smith des de l’experiència Boston School&Beyond, que treballa per connectar aprenentatges amb l’objectiu de reduir les desigualtats en el temps no lectiu.
En aquest mateix àmbit, hem procurat anar transferint el coneixement generat per ciutats que han apostat per impulsar els ecosistemes educatius com a eina al servei de l’equitat: el programa Nexes de Sabadell, l’aposta per oferir una oferta d’extraescolars diversa a Manlleu, el projecte socioeducatiu Adolescències360 de Granollers o els projectes “Eduquem Junts” i “Esfera Jove” de Sant Boi. Sabem, a més, que l’educació amb mirada local té presents tots els agents educatius del territori; per això, també hem comptat amb algunes entitats que ens han explicat algunes de les seves iniciatives d’educació comunitària: la Fundació El Llindar, la Fundació Marianao, la Fundació Tot Raval o la Fundació del FC Barcelona.
Gràcies, doncs, a totes i a tots per haver-nos acompanyat en aquest camí: a les persones que han volgut col·laborar desinteressadament, als i les professionals d’ajuntaments, centres educatius i entitats que han estat disposats a explicar-nos la seva experiència de treball, oferir la seva opinió o la seva visió sobre un àmbit educatiu específic.
I, especialment, gràcies a vosaltres per haver-nos llegit i per contribuir a difondre aquests continguts. Esperem poder continuar en aquesta línia, amb la complicitat de tots i totes vosaltres i de tota la comunitat educativa i amb el desig de continuar millorant l’educació des de la mirada local. Seguim!
