Reportatge

El RALC, un ‘big data’ malaguanyat en la lluita per l’equitat?

El novembre de 2015, en temps d’Irene Rigau com a consellera d’Ensenyament, es va posar en marxa el RALC, sigles que responen a Registre d’Alumnes de Catalunya. Segons es va explicar aleshores, naixia com a “sistema que registra tot l’alumnat matriculat als centres educatius públics i privats d’ensenyaments reglats no universitaris que realitzen la seva activitat a Catalunya” i amb l’objectiu de “tenir una visió integrada per disposar del coneixement i la identificació de cada alumne, i que alhora permeti desenvolupar el seu dossier personal d’aprenentatge”.

El curs 2022/23 és, doncs, el vuitè des de la posada en marxa del RALC. Des del curs 2021-2022 també s’hi inclou l’alumnat d’educació infantil de 0-3 anys, que se sumen als d’infantil de 2n cicle, primària, ESO, batxillerat, FP, Arts Plàstiques i disseny, Centres d’Educació Especial, PFI, IFE i plans de transició a la vida adulta. De moment no s’hi inclou l’alumnat de les escoles d’adults ni el de música, dansa, artístics superiors, esports i matrícules de l’IOC, però està previst que s’hi vagin incorporant.

Amb el RALC, cada persona que entra dins del sistema rep un codi identificador únic, una mena de matrícula que l’acompanya al llarg de la seva escolaritat fins que surt del sistema. Conté dades identificatives (nom, DNI, sexe, data i país de naixement, municipi de residència, etc.), dades d’escolarització (curs, nivell, centre, altes i baixes de matrícula, si es té NESE, etc.) i dades acadèmiques (nota mitjana d’ESO, batxillerat, cicles i arts escèniques de grau mitjà, nota d’accés a les PAU, data de finalització dels estudis, etc.) Els responsables d’introduir tota aquesta informació són, sobretot, els centres educatius.

Segons sostenen investigadors consultats per aquest diari, el RALC sobretot permet veure trajectòries. La individual de cada alumne, per descomptat, però si s’eleva al conjunt permet (o permetria) observar tendències i realitats sociològiques que fins ara no s’estan veient. Fins ara el RALC s’ha usat poc per estudis sociològics, en bona part a causa de la reticència de l’administració a donar-ne accés als investigadors. Un dels pocs casos va ser un estudi dels sociòlegs de la UAB Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, que amb una mostra de 74.000 alumnes que el curs 2016/17 feien 4t d’ESO van poder establir un vincle clar entre repetició de curs i abandonament prematur. “Amb una bona gestió analítica de big data, i creuades amb altres bases com les d’Hisenda, el RALC pot ser una eina fabulosa per les polítiques d’equitat”, asseguren aquests investigadors.

Els alcaldes “no tenim dades”

Fa més d’un any, el setembre de 2021, la Diputació de Barcelona presentava un programa batejat amb el nom de Noves Oportunitats Educatives 4.10, que persegueix la implicació dels municipis en la lluita contra l’abandonament escolar prematur, així com dotar-los d’eines per a l’acompanyament dels seus joves que hagin deixat d’estudiar. Per això, entre altres mesures, s’ha impulsat una plataforma tecnològica supramunicipal, a fi de compartir dades, entre les quals s’esperava que es poguessin incloure les del RALC. “Als alcaldes ens preocupa l’abandonament escolar, però no tenim dades del nostre municipi”, es lamentava en aquella ocasió Javi Silva, diputat de Joventut i alcalde de Polinyà.

Malgrat que en aquell moment, l’aleshores diputat d’Educació, Alfredo Vega, es mostrava esperançat que aquestes dades es poguessin compartir, la realitat és que Educació ha decidit no fer-ho. La raó, segons argumenten fonts del Departament, és que la normativa de protecció de dades personal no ho permet. “El Reglament General Protecció de Dades de la UE determina que només amb una normativa amb rang de llei es poden compartir dades i per a objectius específics”, expliquen a aquest diari fonts del Departament.

Interoperabilitat, transparència, bidireccionalitat

La Diputació de Barcelona, en canvi, considera que en aquest cas ha de prevaldre la llei de transparència, que “obliga les administracions a compartir informació, pel principi d’interoperabilitat”, en paraules de la coordinadora de l’Àrea d’Educació, Teresa Sambola. L’actual diputat, Josep Monràs, recordava fa uns mesos que els municipis ja estan compartint dades dels seus serveis socials i les seves escoles bressol amb el Departament d’Educació, dades que són necessàries per a la millora en la detecció dels alumnes amb necessitats educatives abans que entrin al sistema per la porta d’Infantil 3, i en conseqüència reclamava “bidireccionalitat”. També durant la pandèmia administracions municipals i autonòmiques han compartit informació en l’àmbit sanitari, i se suposa que ho han fet sense transgredir la legalitat.

A aquesta petició de la Diputació s’hi va afegir el passat novembre la Fundació Bofill, amb la presentació de l’informe Zero abandonament: una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya, obra d’Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes. L’informe conté una proposta de pla de xoc per lluitar contra l’abandonament, amb un seguit de mesures entre les quals figura també el fet que les dades del RALC s’ampliïn i es puguin compartir amb els municipis.

Per la seva banda, la LOMLOE, aprovada a finals de 2020, estableix que el ministeri i totes les comunitats autònomes han de disposar d’un número identificatiu per a cada alumne o alumna, i que això es farà “a fi de facilitar l’intercanvi de la informació rellevant, el seguiment de les trajectòries educatives individualitzades, incloent-hi les mesures educatives que si escau s’haguessin pogut aplicar, i atendre demandes de l’estadística estatal i internacional i de les estratègies europees per als sistemes d’educació i formació”. Per tant, preveu la interoperabilitat de les dades, si bé adverteix que “aquesta regulació atendrà la normativa relativa a la privacitat i protecció de dades personals”.

APDCAT: “Cal un informe jurídic exhaustiu”

Però es poden o no es poden compartir aquestes dades entre administracions públiques? La pregunta l’ha traslladat aquest diari a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), que és l’organisme públic independent que, entre altres competències, té el deure de “controlar i garantir l’aplicació del Reglament general de protecció de dades”. I la seva resposta és que no es tracta d’un tema fàcil que es pugui despatxar de qualsevol manera. Segons assegura una portaveu de l’APDCAT, tot plegat “requereix una anàlisi profunda de la legislació i un estudi del cas concret. Implicaria elaborar un informe jurídic exhaustiu per poder-ho respondre de manera precisa, cosa que requereix molt de temps i recursos, i no hi ha problema a fer-lo i difondre’l quan les entitats implicades ens ho demanin”.