Actualitat

El TSJC anul·la dos projectes lingüístics de centre perquè no garanteixen el 25% del castellà

La secció cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat dues sentències que anul·len els projectes lingüístics de les escoles públiques Bogatell, de Barcelona, i Josefina Ibáñez, d’Abrera, perquè no garanteixen que almenys un 25% de l’ensenyament s’imparteixi en castellà.

Les dues sentències, notificades avui i a les quals ha tingut accés l’Agència Efe, recullen la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem que “reconeix a l’actor el dret dels seus fills menors a rebre, durant el seu ensenyament obligatori, juntament amb els seus condeixebles, en el centre i curs en el qual segueixin els seus estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular, en proporció raonable”.

El tribunal entén que, “a falta de la seva concreció per l’Administració demandada”, la proporció raonable és “fixar la presència mínima del castellà com a llengua vehicular, en el curs i classe on el fill dels recurrents segueix els seus estudis, en un 25% de les hores efectivament lectives, havent d’impartir-se en aquesta llengua oficial, a més de l’àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, com a mínim una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga”.

D’on sorgeix la doctrina del Constitucional?

Les dues sentències també entren a valorar l’efecte de la LOMLOE pel que fa a l’ensenyament de les llengües oficials i conclou que aquesta nova llei orgànica no canvia la situació anterior perquè, segons la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, el caràcter de llengua vehicular del castellà en el model educatiu català deriva directament de la Constitució espanyola. Totes dues resolucions recorden també que “és constitucionalment obligat que les dues llengües cooficials -català i castellà- siguin reconegudes pels poders públics competents com a vehiculars”.

El Departament d’Educació discrepa sobre aquesta interpretació que en fa el tribunal. En una nota de premsa enviada d’urgència, argumenta que tant la LOMLOE com el títol II de la LEC, “que va estar validat constitucionalment”, confirmen que “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i afirma que la jurisprudència del Constitucional que citen les sentències emana de la Llei Wert, “la norma educativa més regressiva que s’ha fet mai a l’Estat en matèria educativa”. Els serveis jurídics del Departament i del Govern “estudiaran amb deteniment el recorregut judicial que es pot dur a terme a partir d’ara”, diu la nota, en la qual també es recrimina als jutges del TSJC que “vagin molt més enllà de les funcions legislatives que els són atribuïdes i entrin en un debat que és 100% pedagògic i educatiu”.

La mateixa sala ja va dictar el passat 16 de desembre una altra sentència en la qual va declarar l’obligació de la Generalitat “d’adoptar les mesures necessàries per garantir que en els ensenyaments compresos en el sistema educatiu de Catalunya tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i un altre cas”.

Assemblea per una Escola Bilingüe

L’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB) ha mostrat la seva satisfacció per les dues noves sentències perquè “obligaran a canviar tots els projectes lingüístics dels centres educatius públics de Catalunya, que en un 95% dels casos només estableixen que el català és la llengua vehicular d’ensenyament”.

Amb aquestes sentències, l’AEB reclama anul·lar tots els projectes lingüístics dels centres educatius catalans que no contemplin el castellà com a llengua vehicular d’ensenyament i no estableixin la presència mínima del castellà en un 25% de les hores efectivament lectives. I, en aquest sentit, en els pròxims dies sol·licitarà formalment al Departament d’Educació “que dicti les instruccions pertinents perquè tots els projectes lingüístics s’adaptin al model constitucional i reconeguin el castellà i el català com a llengües vehiculessis d’ensenyament”.

“Es pot concloure que les sentències deixen sense efecte el model d’immersió lingüística obligatòria en català per considerar-lo contrari a la Constitució espanyola”, ha indicat l’associació, que reivindica “un règim lingüístic més favorable a la realitat social de Catalunya”.