Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El gener del 2025, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Generalitat van signar un acord a quatre anys vista amb l’objectiu de millorar el sistema educatiu català, arran dels resultats de proves com PISA i TIMSS,que situaven l’alumnat català a la cua d’Espanya i dels països de l’OCDE. Aquesta setmana, s’ha donat a conèixer un primer informe públic amb propostes que parlen d’enfortir les direccions dels centres educatius, millorar la formació docent per alinear-la als reptes actuals, que hi hagi una avaluació més coherent, clarificar els criteris per tipificar els centres educatius segons la complexitat i identificar les necessitats, i avaluar la implementació de l’educació inclusiva posant atenció en fins a quin punt les polítiques inclusives es tradueixen en una realitat a l’aula.
Desigualtats socioeconòmiques persistents
L’informe «Millora dels resultats d’aprenentatge a Catalunya» valora les «fortaleses» del sistema educatiu català, com ara «uns alts nivells de participació, unes millores sostingudes en el rendiment i un context econòmic i institucional relativament favorable» i afegeix que «el sistema opera en un entorn demogràfic, social i lingüístic cada cop més divers, que reflecteix els canvis socials més amplis i crea noves oportunitats i demandes per a les escoles». De la mateixa manera, alerta de «les desigualtats socioeconòmiques persistents, l’evidència recent de resultats d’aprenentatge en declivi, i les disparitats creixents», per la qual cosa apunta a enfortir la qualitat i l’equitat en l’aprenentatge a tot el sistema. Desglossem els principals apartats:
Equitat i inclusió
Com a punt fort, l’OCDE destaca els esforços sostinguts en el sistema per establir un marc polític integral per a l’equitat i la inclusió, i posa com a exemple el Pacte contra la segregació escolar. Cita també les inversions en personal de suport i serveis especialitzats, en col·laboració amb les famílies i el món local. El principal repte radica en les diferències encara existents entre territoris i, per tant, en les pràctiques desiguals.
Per abordar-ho, recomana una educació inclusiva efectiva que inclogui accés constant al suport emocional i psicològic dins de les escoles i enfortir el paper de la Inspecció d’Educació, així com enfortir la capacitat del professorat i dels equips directius, i assignar més recursos allà on hi hagi més complexitat.
Professorat i direcció escolar
L’OCDE remarca el compromís professional dels docents amb l’equitat i la inclusió, així com el cert grau d’autonomia pedagògica per adaptar la instrucció als diferents contextos de l’aula. Ara bé, diu que els entorns d’aprenentatge són cada cop més diversos i complexos, i hi ha factors que influeixen en el bon funcionament, com són la inestabilitat de la plantilla i la capacitat de lideratge pedagògic, que poden ser molt diferents en un centre o un altre.
Per millorar en la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge dels estudiants, les receptes passen per definir estàndards professionals comuns per guiar els docents, enfortir el paper de les direccions de l’escola en els processos d’assignació de professors, reforçar la formació inicial per ajustar-la a la realitat de l’aula, millorar el lideratge pedagògic a les escoles, i reduir la càrrega administrativa a docents i direccions perquè dediquin més temps a tasques pedagògiques.
Avaluació i valoració
En l’apartat avaluatiu, els experts coincideixen que hi ha bases sòlides per a un sistema d’avaluació i valoració coherent i orientat amb la millora, com la creació d’una agència d’avaluació independent, però tot i aquests fonaments, s’haurien d’enfortir més les connexions entre l’avaluació dels i les estudiants, l’avaluació escolar, el seguiment i la inspecció del sistema. És a dir, hi ha moltes dades disponibles, però no s’han aprofitat prou com perquè es tradueixin en una millora dels resultats educatius.
Davant això, caldria articular una visió eficaç i, en una fase inicial, prioritzar un conjunt d’actuacions immediates. Qualitat metodològica, ús pedagògic i anàlisis més sòlides de les dades es fan imprescindibles, sempre tenint en compte els contextos i la planificació estratègica. L’Agència d’Avaluació hauria de reforçar progressivament la seva capacitat tècnica i analítica, especialment en el disseny de l’avaluació, la metodologia i l’anàlisi de dades, per garantir la credibilitat i la independència.
Governança i finançament
L’OCDE fa menció a l’augment de la inversió en el Departament d’Educació i Formació Professional durant el 2026 i dels acords educatius, sense citar explícitament els sindicats i les mobilitzacions durant el curs, i veu positiva la millora dels recursos en els propers anys per poder planificar amb eficàcia. El desafiament se centra en fer-ho de manera coherent a tots els territoris i centres educatius. Les diferències en la capacitat i la coordinació a escala local poden afectar en el desplegament de les polítiques.
En aquest sentit, les recomanacions polítiques fan referència a la necessitat d’enfortir la coordinació territorial, i a adequar més estretament els mecanismes de finançament i compensació a les necessitats dels estudiants. El desplegament continuat de personal addicional i recursos de suport poden ser claus en aquest enfocament. A més, Catalunya hauria d’incorporar l’anàlisi prospectiva de manera més sistemàtica en les decisions de governança i inversió, per exemple, coordinant més estretament l’educació i la formació professional per alinear la provisió amb la demanda del mercat laboral, i assegurant que les tendències demogràfiques, econòmiques i tecnològiques s’integren en la planificació estratègica.
