Al voltant d’1,5 milions d’infants i joves catalans han traspassat aquest dimarts la porta de la seva escola o institut per primer cop des del 21 de juny. És l’inici de curs. I això sense comptar les escoles bressol o les universitats, que no necessàriament comencen avui la seva activitat. ¿Què els depararà aquest any, a tots aquests alumnes? ¿I als seus professors, famílies, associacions en què participen…? Fer prediccions no és senzill, però l’agenda de les administracions, agents socials, entitats educatives, col·lectius de docents i d’estudiants permet fer un anàlisi de quines seran algunes de les novetats que ens depara el curs 2017-2018.
La gestió dels atemptats en una escola intercultural
La repercussió dels atemptats sobre el sistema educatiu és a hores d’ara una incògnita. Més enllà de la gestió del dol i de les converses dels primers dies, els professors es pregunten si la radicalització dels joves de Ripoll ha de fer revisar el model d’integració escolar català. Els experts en aquest punt demanen prudència, com també ho fan en l’aplicació del protocol que Ensenyament ha elaborat per detectar símptomes de radicalització islamista. Molts docents, educadors i famílies debatran en les properes setmanes sobre com fomentar l’educació intercultural i per la pau, com combatre l’exclusió social juvenil o com prevenir la possibilitat que creixi la islamofòbia a les aules.
La materialització de l’escola inclusiva
Les entitats que treballen per un sistema escolar inclusiu fa dos anys i mig que esperen que s’aprovi el decret que ha de donar cobertura a l’escolarització dels infants amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries. En el text també s’hi preveu un replantejament de les escoles d’educació especial per convertir-les en centres de recursos i augmentar el personal de suport a aquests infants, una mesura que la comunitat educativa també fa anys que reclama. Fonts d’Ensenyament asseguren a El Diari de l’Educació que el decret ja és en mans dels tècnics jurídics del Govern i que s’aprovarà al llarg de la tardor.
La consolidació de la innovació
Aquest podria ser el tema del curs, si es té en compte les expectatives generades. Més de 500 escoles i instituts –un 15% del total– s’han apuntat al programa Escola Nova 21, que pretén estendre el model d’innovació pedagògica de diversos centres al conjunt del sistema. Si el curs passat va servir per fer els primers contactes entre centres, en el que ara comença es preveu que es consolidi l’intercanvi de pràctiques docents i experiències d’aula. El mateix s’espera que passi amb el programa Xarxes pel Canvi de Barcelona. I és que en paral·lel, i en alguns casos de forma complementària, han proliferat o revifat xarxes de centres –públics i concertats–, grups de mestres, iniciatives locals i altres moviments que treballen per una renovació pedagògica que avanci cap al treball globalitzat, l’autonomia dels alumnes i la dimensió social dels aprenentatges.
La nova consellera, Ara és demà i la política catalana
No és cap secret que l’arribada de Clara Ponsatí a la conselleria d’Ensenyament, ara fa dos mesos, respon a un gir del procés sobiranista més que no pas a la gestió pública de la seva predecessora, Meritxell Ruiz. Així, també la seva continuïtat estarà lligada a un futur polític incert, que pot deparar en poc temps referèndum, inhabilitacions i eleccions. En aquest context s’emmarca també la iniciativa institucional Ara és demà, que es clausura aquest 13 de setembre. Fonts d’Ensenyament reconeixen que l’adopció de les propostes derivades d’aquest debat dependran de com avanci la situació política a Catalunya, no en va algunes de les mesures plantejades van més enllà del que el marc legislatiu català permet, com l’escolarització obligatòria fins els 18 anys.
La contractació de professorat
Per primer cop els equips directius de desenes de centres públics han seleccionat docents aquest estiu a través d’un procés de consultes de currículums i d’entrevistes personals, un model que trenca amb l’accés al sistema a través de l’antiguitat a la borsa de treball. Ensenyament es mostra convençut que així es garantiran equips docents més cohesionats i d’acord amb els projectes de centres, però els sindicats critiquen que una contractació que dóna més potestat als directors obre la porta a arbitrarietats. Caldrà veure si arriben queixes a la Generalitat –de moment, afirmen que no– o si els centres es mostren progressivament satisfets amb els canvis.
El decret de menjadors escolars
A principis de juny passat va trascendir l’elaboració d’un decret per regular la gestió dels menjadors escolars. Un primer document, elaborat per la Generalitat, va posar en alerta les AMPA, que interpretaven es volia posar fi a l’autogestió d’alguns menjadors per part d’aquestes associacions. Amb previsió que el decret s’aprovi aquest curs, en els propers mesos es coneixerà si l’esborrany incorpora aportacions dels actors implicats, com les pròpies AMPA o les empreses que s’hi dediquen. Algunes de les novetats que plantejava el text eren l’obligatorietat de passar per concurs públic la cessió de la gestió –fins ara, si eren AMPA no calia– i el desglossament del preu del menú escolar (de 6,20 euros com a màxim), una reivindicació històrica de les empreses que gestionen el servei.
Educació a temps complet
Aquest és potser un dels temes més desconeguts per l’opinió pública –no per la comunitat educativa– que previsiblement afloraran al llarg del curs 2017-2018. Des de fa més d’un any entitats de lleure educatiu, agents socials, moviments de renovació pedagògica, administracions locals i experts elaboren conjuntament una proposta perquè el sistema escolar garanteixi oportunitats educatives per igual a tots els infants i joves, sobretot quan menys ho fa: fora de l’horari lectiu, sobretot a les hores del migdia i a les tardes. Els qui hi han treballat expliquen que la proposta es donarà a conèixer durant el primer trimestre del curs. Es tracta, a més, d’una iniciativa connectada amb la Reforma Horària.
Mesures contra la segregació escolar
El Síndic de Greuges ha abanderat en els últims anys una reivindicació present en diferents àmbits educatius: la lluita contra la segregació escolar a Catalunya, que fa que alguns centres concentrin un volum d’alumnat d’origen estranger i amb dificultats socioeconòmiques molt superior al que hi ha en el seu entorn. Més enllà d’alguns canvis en les preinscripcions del març passat –com l’eliminació dels punts per celíacs–, a l’hemeroteca queda la promesa de la llavors consellera d’Ensenyament d’implementar, juntament amb els municipis, mesures efectives contra la segregació. Per tot això, està previst que aquesta tardor se signi un pacte contra la segregació escolar.
Més recursos per a l’educació pública
Després d’un lustre arrossegant el gruix de les retallades, el curs passat va ser el primer en què el pressupost d’educació va recuperar els nivells previs a la crisi. L’increment de despesa ha suposat l’entrada al sistema de nous professors, més recursos per a l’atenció a la diversitat o una partida més gran per a beques menjador. Però la inversió per alumne segueix sent inferior a la de 2010, atès que el volum d’estudiants ha crescut. Concretament, es destinen 193 euros menys per cap, segons càlculs de CCOO. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) ja ha anunciat que de cara als propers pressupostos, de 2018, es mobilitzaran per reclamar una major inversió en educació pública que serveixi per abaixar ràtios, incrementar la formació del professorat, augmentar el personal per atendre a la diversitat o reduir la xifra d’aules que estan en barracons.
La reforma dels estudis de Magisteri
Al mes de maig es compliran cinc anys de la creació del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF). Segons el seu calendari, toca fer balanç. Per ara, s’ha posat en marxa un doble grau d’Educació Infantil i Primària i una prova d’accés addicional als estudis. Però el gruix de les seves propostes, entre elles ampliar i intensificar les pràctiques dels estudiants a les escoles, s’hauran de posar per escrit aquest curs en les conclusions, consensuades entre els degans de les facultats d’Educació, que s’entregaran al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l’organ que agrupa els rectors de les universitats catalanes.
Una segona oportunitat al fracàs
Les altes taxes de fracàs i abandonament escolar a Catalunya fa anys que ja no són notícia. Ho podrien ser, però, les iniciatives per combatre-ho. La repercussió de l’èxit de escoles de segona oportunitat, l’anunci de Barcelona d’explorar aquesta via, la creació d’una xarxa d’escoles d’adults en diferents municipis o l’impuls del programa Transicions educatives albiren un canvi de rumb en la política per reconduir l’abandonament educatiu prematur.
Oposicions a docents
Abans que acabi l’any 2017 la Generalitat haurà de convocar oposicions per a almenys 2.000 docents del sistema educatiu públic. En l’horitzó, tres incògnites: quins perfils sortiran a oposicions, com respondrà el Govern davant les peticions sindicals d’ampliar la xifra de places i com seran les proves. En aquest últim punt, Ensenyament ja ha manifestat la seva voluntat de que tingui més pes la part de posar en pràctica les competències docents, però el marc legal, fixat pel Govern de l’Estat, no els dona gaire marge de maniobra.
Les noves avaluacions competencials
Ni aprovat ni suspès. La fi del butlletí de notes a Primària va acaparar els titulars el curs passat sobre una nova ordre, la d’avaluacions, que està previst que s’estengui aquest curs a Secundària (el professorat, de fet, critica que iniciat el curs encara no s’hagi fet pública). Els canvis que persegueix, amb tot, van molt més enllà de les notes: aspira a establir un model que integri l’avaluació en el procés d’aprenentatge. Alguns centres ja fa anys que ho treballen, altres ni tan sols s’hi van poder posar el curs passat. Mentrestant, els cursos de formació sobre avaluacions són dels més demandats per molts docents, que hi veuen una clau de volta en el replantejament de les seves pràctiques a l’aula. Valgui un exemple: el 28 de setembre l’Associació Rosa Sensat organitza una sessió oberta sobre la nova ordre i ja compta amb més de 100 assistents.
L’accés a les escoles bressol
Barcelona estrena aquest curs el model de tarifació social per les seves escoles bressol, una forma de pagament en funció de la renda ja explorat en alguns municipis, però cap amb la projecció de la capital catalana. Aquest curs servirà per comprovar si es compleixen les previsions de l’Ajuntament, sobretot pel que fa a l’entrada a les llars d’infants de famílies amb pocs recursos econòmics. Fonts del consistori avancen que així quedarà palès en la roda de premsa d’inici de curs que faran el 14 de setembre. A l’altra banda, s’haurà de calibrar el rebuig d’algunes famílies, que es queixen que patiran un augment dels preus que els allunya del sistema públic.
La regulació de les mares de dia
Catalunya aspira a ser una de les primeres comunitats a regular la feina de les anomenades mares de dia, les educadores que tenen cura a casa seva d’infants de 0 a 3 anys. Per fer-ho, s’està elaborant un decret que, segons càlculs de la conselleria d’Afers Socials, Treball i Família, s’hauria d’aprovar aquest curs 2017-2018. Algunes de les novetats que planteja és crear un registre públic de mares de dia i establir els criteris per exercir aquesta feina. Entre les incògnites, aconseguir un encaix satisfactori amb el model consolidat d’escoles bressol i la proliferació dels espais de criança compartida.
Pacte Nacional per la Universitat
Constituït a finals de curs passat, el Pacte comportarà un debat sense precedents entre Govern, rectors d’universitats, estudiants, sindicats, agents empresarials i partits polítics sobre el futur de la universitat. Segons el seu calendari, durant tot aquest curs es reuniran els actors cada dos mesos –aquest divendres haurien de celebrar el primer plenari– fins a presentar les seves conclusions al setembre del 2018. Sobre la taula, tres grans reptes: el finançament de les universitats, que tothom reconeix insuficient; els preus de graus i màsters–la gran batalla dels estudiants– i la millora de les condicions laborals del professorat.
El preu de la matrícula universitària
Més enllà del que surti del Pacte, els plans de les organitzacions estudiantils passen per centrar el focus de l’opinió pública en la rebaixa dels preus de les matrícules, una reivindicació que ja van aconseguir col·locar en l’agenda política el curs passat amb una sèrie de vagues. Consultats els principals sindicats estudiantils, tot apunta a que les mobilitzacions es mantindran. Tanmateix, les posicions amb el Govern són molt allunyades: la seva petició de mínims (rebaixa general d’un 30% del preu) xoca amb el model de la Secretaria d’Universitats, convençuda de fer prevaldre el sistema de preus actual, amb reduccions només per a les famílies amb dificultats econòmiques.
La innovació docent universitària
La seva presentació, a finals de juliol, va passar sense fer soroll, coincidint amb els canvis de consellers al Govern. Es tracta del programa Margalida Comas i Camps per promoure la innovació docent a les facultats catalanes. L’expansió de les iniciatives d’innovació pedagògica a escoles i instituts conviden a pensar que aquesta última podria sumar-se a l’onada, però en aquest cas podria resultar més complicat: la comunitat universitària està més disgregada i amb alguns sectors amb molta més precarietat. A més, s’haurà d’esperar a l’aprovació dels pressupostos de 2018, que fixaran la partida que es destina al programa.
El ‘Pacto’, lluny; la LOMCE, vigent
El Ministeri d’Educació dóna la LOMCE per perduda, però la llei aprovada pel PP en solitari segueix vigent i desplegada al 100%, a excepció d’alguna modificació com la de les revàlides, l’aspecte més contestat de la norma. Amb tot, la voluntat del Ministeri és superar la LOMCE fiant-ho tot a un Pacte d’Estat educatiu que, tanmateix, queda molt lluny. La Subcomissió del Congrés i la Ponència de Senat, pensades per recollir la veu dels agents educatius i de les comunitats autònomes, respectivament, clouran la seva activitat els primers mesos de 2018, quan hauran de presentar conclusions al Ministeri, encarregat de formular el Pacte d’Estat. La manca de consens de molts dels actors fa pensar que el procés es podria dilatar o paralitzar.
